Aquesta pàgina ha estat revisada.
No goso
obeir-te en això: tinc por de dir-te
allò que als bons amics degué callar-se.
Ja que l respecte i dignitat antiga
t'imposen tant i tant, tu, esposa meva,
deixant els plors i planys, conta-m depressa
tot ço que hi hagi. Solen tots els homes
patir molts mals sovint en mar i terra,
tot són desgracies pels mortals si allarguen
la vida, per molt temps.
Oh, tu[1], que a tot vivent per ta fortuna
vas superar, ja que vivint tu eres
envejat de tot Persa i vares viure
com tot un déu; avui ditxòs te trobo
perquè morires ans de poder veure
tot el torrent de mals que ns devorava.
En pocs mots te diré tot ço que passa:
tot el poder dels Perses va extingir-se!
I com? Ab mals de pesta ο ab revoltes?
- ↑ El codex de Medicis diu en aquest lloc: ὡς ἑὼς τ᾽ἔλλευσσες. Ahrens opina que s pot ben seguir aquesta versió, que concorda molt bé amb el νύν τε que segueix després.
