Pàgina:Els Perses (1898).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ATOSSA

Fortuna malhaurada! Quines penes
se m'esperen a mi! Pitjor que totes
la que m'esglaia més és oir que ara
el meu fill duu les regies vestidures
fetes a troços; més men vaig, vestida
ab ornament reial, vaig a l'encontre
de mon fill desditxat: no s'abandonen,
a aquells que estimem molt, en l'infortuni.
 (Sen va Atossa)

CHOR

En veritat vam viure en una vila
ben gran i floreixent, quan ens manava
aquest gran rei invicte i venerable
que era rival dels déus, i nos regia
justicier i benigne com un pare.
Forem preclars primer per nostre exercit,
quan les ciutats murades ab lleis santes
se regien ditxoses; nostres tropes
tornaven vencedores de la lluita,
intactes, sense mai aclaparar-les
el pes de la dissort. Nos obeïen
totes les viles i ciutats de Thracia,
i les que l'Halyis rega i l'Acheloides
i lo Strymon; i moltes altres fertils,
lluny de la mar, voltades ab muralles.
Portaven nostre jou els del mar d'Helles
iels del Propont sinuós, i els de les boques