Pàgina:Els Perses (1898).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


qui, menyspreant el que ara té, desitgi
ço que per llei i dret és ben dels altres.
Però ja s cuida Jove d'abaixar-la
la soperbia dels homes: és un jutge
que massa aviat i massa a temps castiga.
Ab aquesta experiencia, aconselleu-li
a Xerxes, el meu fill, que sen recordi
d'abaixar els seus fums, i que no vulgui
anar contra dels déus, de cap manera.

Tu, mare venerable del meu Xerxes,
ornada com te sembli, vés a rebre
al teu fill, que ja torna. Ab vestidures
esqueixades arreu veuras que arriba:
és que l dolor les hi va fê esqueixar-les.
Aconhorta-l, oh, sí, ab bones paraules.
Jo sé ben bé que ab ningú més conversa,
que tu no fossis, ell podria tindre.
Jo men torno de terra al fosc abysme,
i vosaltres, bons vells, que ls déus vos guardin,
i malgrat d'eixes penes, alegreu-vos,
perquè als morts no ls serveixen les riqueses.
 (Sen va l'ombra de Darius)

CHOR

En veritat que ara i després, desditxes
sense nombre vindran pels pobles barbres.