Pàgina:Els Perses (1898).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



DARIUS

Si havem de creure als divinals oracles,
ben pocs se n'han salvat; ben pocs les compten
les gestes d'ara. Si és així com diuen,
les legions escullides allí s queden
sense esperança i sense honor. Les planes
de Beocia que rega l riu Asopus
ab ses fertils corrents, perduts els miren.
Allí ls toca patir penes séns nombre
per premi de l'orgull i la follia.
Al arribar a Grecia, oh sacrilegi!
els temples dels grans déus, quina vergonya!
van saquejâ i cremar! Totes les ares
per ells foren malmeses, dels santuaris
sagrats, ni ls fonaments no respectaven!
De tots els mals han de patir la pena
tant grossa com llur crim; i encara d'altres
de més grosses i tristes sels esperen.
El gromoll de sang-presa per la llança
dels Dorics, de Platea en les campinyes,
era tant gran, com de cadavres era
el munt horrible que veurà per castic
la tercera niçaga. Els morts no parlen,
però diuen molt clar als que ls contemplen
que l'home jamai deu enorgullir-se.
La soperbia florint cria una espiga
que és la de la dissort, que després sega
un blat de plors que s menja ab amargura.
De tot'eixes desditxes recordeu-vos
d'Athenes i dels Grecs, perquè no hi hagi