Aquesta pàgina ha estat revisada.
Sí, vesseu-les
llagrimes tristes, tristes veus séns esma,
ni concert: tots els déus altra vegada
contra mi s'han girat.
Veus de complanta
llençaré per plorar de mar i terra
la desditxa que ns mata, i la flor morta
del jovent de la patria. Sense treva
clamaré ab gemegor plorosa i trista.
El déu Mars an els altres protegia
i, passant aquell mar de l'infortuni,
de nit, va donâ a Jonia marinera
lo que a nosaltres, pobres, nos va pendre.
Clama i sospira per lo que perderes!
On són els teus amics? Ont els deixares
als companys teus, Dotames, Pharandaces,
Pelagon, Suses, Agdabotes, Psamnis,
séns comptar a Susiscanes i Agbatanes?
