Aquesta pàgina ha estat revisada.
L'anyorament d'amics tant cars m'excites;
ni jo ls puc oblidar; i el cor, ai! sempre,
sempre clamant eixes dissorts recorda.
També anyorem a Xantho, el que regia
dèu mil valents i era capdill dels Mardos,
a Anchares bregador, i els grans colcaires
Diaexin, Cedadatas i Lythimna,
i Tolmon, insaciable en les batalles,
i a tots els enterraren, no ab exequies
aprop les tendes en llurs carros propris[1],
sinó en les platges!
Quasi tots moriren
els capdills de la host!
I sense gloria!
Ai! ai!... Oh déus del cel! Va esser terrible
el mal immens que ns feren aquell dia!
- ↑ Vid. l'obra d'Hermann, vol. IV, pag. 336, pera l'interpretació d'aquest passatge.
