Pàgina:Els Perses (1898).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



XERXES

L'anyorament d'amics tant cars m'excites;
ni jo ls puc oblidar; i el cor, ai! sempre,
sempre clamant eixes dissorts recorda.

CHOR

També anyorem a Xantho, el que regia
dèu mil valents i era capdill dels Mardos,
a Anchares bregador, i els grans colcaires
Diaexin, Cedadatas i Lythimna,
i Tolmon, insaciable en les batalles,
i a tots els enterraren, no ab exequies
aprop les tendes en llurs carros propris[1],
sinó en les platges!

XERXES

 Quasi tots moriren
els capdills de la host!

CHOR

 I sense gloria!
Ai! ai!... Oh déus del cel! Va esser terrible
el mal immens que ns feren aquell dia!

  1. Vid. l'obra d'Hermann, vol. IV, pag. 336, pera l'interpretació d'aquest passatge.