fe, ple de coratge, havía recorregut a piadosos forasters, al degá de la comarca, als bons amichs de ciutat; y, al tornar a la trista fondalada, després d'aquella pelegrinació, no solzament portava dins de l'ánima la seguretat de tornar a edificar el temple de Deu, sinó qu'hi duya una cosa potser millor... l'esperança de desvetllar als feligresos ab aquell exemple de l'esglesia resucitada, que tindría quelcom de miraculós.
Un goig fins allavoras desconegut, un goig d'home que triomfa dels obstacles y arriba a posar en planta'ls seus designis, li pessigollava l'ánima d'un modo misteriós cada cop que veya qu'a la seva veu se desvetllavan els indrets adormits y prenían moviment las cosas mortas. ¡Quín plaher, quin plaher més fondo y més estrany, com de sant que fes miracles, sentía mossen Llátzer a l'adonarse de que, per allí al voltant seu, tot se re-
