Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/105

monstruosament els colors y las formas de las cosas. S'havía d'escombrar ben bé 'l borriçol que s'amagava amatent pels forats y reconadas, com si no's volgués deixar agafar. També s'havían de fer caure las terenyinas negras que s'arrapavan dalt de las voltas com rahims de ratas pinyadas adormidas. Després s'havían de netejar ab mònita las crostas de floridura que cobrían, igual qu'un briá, las columnas, els plafons, las motlluras dels retaules... Però tota aquella farda romátiga y estantiça, criada a copia de temps y de paciencia per la velluria dels sigles morts, costava molt d'arrencar. Semblava que s'hi trobés bé, tota ensopidota entremitj dels recons y las escletxas, y no volgués moures de per'llá 'l voltant. Quan l'empaytavan d'un lloch, fugía a entafurarse en un altre a correcuyta. Esvalotadas de moment, las bolvas de pols corrían com follets endiastrats voleyant d'un cantó a l'altre, fins que tornavan a caure adormidas aixís que s'amarravan a un altre indret...