Allavors va començar una batuça llarga y perfidiosa entre la polsina, que s'ajocava per tot arreu, y el rector y els jayos, que la perseguían ab santa paciencia. Fregant, espolsant, netejant boy silenciosos y recullits per tots els recons del temple, semblava qu'entre tots tres fessin una cerimonia de purificació may vista. Venía a ser una mena d'aspergis tot estrany, com un exorcisme pera treure de l'esglesia els mals esperits de la pols, tan cançoners y dormilegas. La Mariagna, sobretot, ab aquells ayres que tenía de muda resignació, tan soferta, tan callada, com si hagués fet vot d'humilitat y de silenci, resseguía devotament tots els altars, sacra per sacra, palmatoria per palmatoria, candeler per candeler, igual que si al peu de la lletra anés seguint las reglas complicadas d'un ritual misteriós. «¡Ala, ala! —semblava que digués, mitj resant, mitj mormolant, boy dirigintse a la broça adormida pels relleus y las escletxas. —¡Ala, ala, pols tocassòn! ¡Desvètllat, aixeribeixte y ves-
