Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/130

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


pera'ls perversos!...» Mes, fent un suprem esforç, altre cop va posar fre a l'exaltació, y va acabar de revestirse, disposantse a anar a l'altar. Ple d'unció y reculliment, ab el cap acotat, closos els ulls, tremolosos els llavis d'oració, el sacerdot va surtir de la sagristía, l'una má aguantant el cálzer y l'altra per demunt dels corporals.

 Però quan va trobarse devant del poble, al trencar de la sagristía al prebisteri, el capellá va tombar el cap tot de prompte, com desvetllat del reculliment pel brugit d'irreverencia que surava dins la nau. De la generació qu'omplía'l temple n'eixía com una remor confosa de trepitj y de xiu—xius... La gent se parlava a l'orella, y els uns als altres se feyan signes, assenyalantse'ls altars repintats y las imatges adobadas y'ls guarniments aconduhits... Allavors mossen Llátzer se va deturar un moment de cara als feligresos, y, redreçat a l'acte, inmóvil, altiu, sever, com una estatua de la majestat divina, va clavar sobre la