turba una mirada llarga, fonda, llampegant, que va fer caure de genolls a homes y donas. De cop va regnar un silenci de sepulcre... y el celebrant va pujar a l'altar.
¿Què hi devía haver a n'aquella mirada y a n'aquell gesto del sacerdot, que va deixar als bosquerols estemordits? ¿Es qu'havían vist passar, per devant d'ells l'imatge augusta del Deu ofès, del Deu irat, tal com deurá presentarse a judicar als vius y als morts el día negre del derrer judici? Quelcom d'això devía ser... perquè, abans d'haverlo contemplat ab els sagrats ornaments, fos que'l vegessin al peu de la rectoría, fos que'l trobessin al bosch, pera'l rector nou no més sentían rencunia, tirria, quan no se'n mofavan y'n feyan escarnot! Però, revestit pera dir la missa, cobert ab la casulla, el cálzer a la má, y al peu del ara... allavors ja era altra cosa, una cosa més tremenda!... Allavors, se'ls representava com el ministre del Deu que té en sas mans poderosas la tempestat y la
Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/131
Aquesta pàgina ha estat validada.
