Vés al contingut

Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/132

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

pedra, la neu y la glaçada, el llamp y'l bufarut, la passa dels ramats, la mort dels homes y las bestias!...

Aquets pensaments reveladors sobre l'ánima obscura dels bosquerols anavan y venían pel cap del capellá, mentres treya la bossa de sobre'l cálzer y regirava'l missal. —¿No es el temor de Deu el començament de tot? —sospirava. —Donchs encara puch menarlos a Deu per la temença...

Y un raig d'esperança li resplandía als ulls al dir, després, devant la grada:

Introibo ad altare Dei.