Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/136

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


montanyas negras; sol y temut com el Deu carregat d'ira, quan era a l'esglesia, entre'ls esquerps feligresos; sol y reverenciat com un tabernacle, quan se trobava a la rectoría entremitj dels dos sirvents. Ell prou maldava pera guanyarlos la voluntat a copia de franquesa; ell prou feya pera rompre aquella muralla de veneració que privava als avis d'acostarse. Mes tots els esforços eran en va. Els pobres jayos no hi podían pas fer més. Pera cambiar de taranná haurían hagut de mudar la pell, y pera mudar la pell ja duyan massa dotzenas d'anys a las espatllas. Tota una vida de servitut passada a l'ombra del claustre, els havía enmotllat l'ánima y el cos dintre las reglas de la disciplina més estreta, donantlos aquells ayres, bon xich mústichs, de reculliment y sumissió. Era ben estranya l'historia dels dos vellets...

 En Joseph era fill del mateix Mont-