pensar en res més qu'en amotllar a la nova estada las antigas costums del monastir. Per las ánimas, eternament conformadas, dels dos jayos no havía passat res enterament. Tot seguía d'igual manera y ab el mateix compás. El treball seguit y silenciós, els hábits de paciencia y sacrifici, las horas de reso y el Deu—vos—guart conventual no's varen interrompre gens ni mica. Quan, a mitjdiada o cap al tart, se tornavan a veure a la rectoría, després de la tasca feta, marit y muller s'assaludavan ab la cerimonia de costum:
—Que Deu sia en vós, Mariagna.
—Y en vós per sempre, Joseph.
Y, un cop dita la salutació, com ombras de gent d'altras centurias, jayo y jaya tornavan a l'etern silenci, anántsen cadascú resignat a son quefer. Els bosquerols, que'ls veyan anar y venir pels encontorns de l'esglesia, callats y recullits com penitents del desert, se'ls miravan ab estranyesa, y fins se mofavan molts cops de la fatxa y del posat que
