Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/146

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

feyan. Encara que vestían trajos com els de tothom, en la manera de posársels y de durlos hi barrejavan quelcom d'eclesiástich qu'era costós d'explicar. Ell portava una jupa negra, però tan llarga qu'hauría sigut lloba ab un xich més; y ab els braços creuhats com duya, l'una má dins del manigot de l'altra, traspuava per tots cantons estranyas apariencias d'ordenat. Y la Mariagna, no cal dir... Tenía un estil de lligarse sota la barba'l mocador blanch a tall de toca, y de posarshi a sobre la caputxa negra, fent que li vingués a caure com un vel, que semblava una monja dita y feta

 Mossen Llátzer no podía mirársels sense venirli'l pensament al cap de que eran gent d'esglesia d'altres sigles servada per oblit en aquet món o figuretas descoloridas escapadas d'un retaule antich. Lo que li feya condol era que aquells santets d'altar, tan recatadets y humils, no portessin dins dels hábits una animeta compassiva, que poch o