Llátzer, aquell matí, se trobava animat per la fe més viva, y fins li corría pels llavis com un somrís triomfal.
El recort de la victoria guanyada feya vuyt días sobre'l dimoni de la carn, li omplía'l cor de confiança en son poder de sacerdot ungit per obra y gracia de l'Altíssim. Sentía que portava a dins l'esperit de Deu, ja que tenía prou virtut pera confondre als enemichs de l'ánima. May havía conegut com alashoras que, revestit ab els sagrats ornaments, feya l'ofici de Divina Majestat, ab las tres coronas de Gloria sobre la testa, ab l'espasa de foch a l'una má y las cadenas a l'altra pera lligar a las potestats de l'infern.
Mentres se passava l'alba pel cap, pensava ab aquell espantós conjuri qu'havía tingut prou força pera aterrar a la bagaça, pera aterrar als feligresos y... ¿per què no confessarho?... pera aterrarlo a n'ell mateix, al deixar anar els mots terribles. Havía sigut tan fort el seu esglay, qu'havía quedat séns esma al cor
