Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/223

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

esgarrifanças entre pell y òs, que la soletat mortuoria que somiava suara encara no era tan ferotge com la que veya venir en aquell moment. Els jayos també estavan a punt d'abandonarlo, se 'ls acabavan las forças, se morirían qualsevol instant... y ell, sol y vern, desamparat, hauría d'anar sense esma, com una ombra vagarosa, pels sots dels morts...