Aquesta pàgina ha estat validada.
sornaguera s'havía ventat las moscas de demunt per sempre més.
—Ara ningú m'inquietará... Ara podré dormir tranquil... —anava dihent l'Aleix de baix en baix.
Y en sent un troç lluny, derrera uns pins, no 's va poder estar de girarse de cara a l'hostalet, y, entre una rialleta endimoniada, va remenar unas quantas voltas el puny clos, tot mormolant ab gaubança:
—¡La figo vus fay a tuts!...