Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sornaguera s'havía ventat las moscas de demunt per sempre més.

 —Ara ningú m'inquietará... Ara podré dormir tranquil... —anava dihent l'Aleix de baix en baix.

 Y en sent un troç lluny, derrera uns pins, no 's va poder estar de girarse de cara a l'hostalet, y, entre una rialleta endimoniada, va remenar unas quantas voltas el puny clos, tot mormolant ab gaubança:

 ¡La figo vus fay a tuts!...