tot espellifat, tot brut... Els xicots ja's disposavan a demanarli diner, com de costum... mes allavoras el jayo, com si 'ls volgués guanyar la ventatja ab el pensament, va allargar la má a tall de captayre y, ab una veu compassiva qu'enternía, va posarse a exclamar fent cantarella:
—La buna gent... la buna gent... ¿Nu vulríau fermi una graci de caritat per mur de Deu?
Grans y xichs varen quedar desarmats al sentir això. ¿L'Aleix, pobre? ¿L'Aleix, sense gossos? ¿L'Aleix, sense troç de jupa ni camisa? ¿L'Aleix, demanantlos caritat? Ab un tancar y obrir d'ulls, tota la cobdicia que sentían se'ls havía tornat rabia, rabia de veures altre cop desenganyats.
—¡Ves a l'infern a captar tions encesos! —va cridar un llenyatayre, enfurismat fins al capdemunt.
Y el jayo, boy rihent per sota'l nas, trico, trico... trico, trico... va tocar el dos desseguit, pensant qu'ab aquella treta
