—¡Mira qu'entre iniquitats vaig ser engendrat, y en pecat me va tenir lameva mare! —va cantar ab greu sentiment.
Y, com pera correspondre a la solemnitat del cant litúrgich, el jayo ja's disposava a dringar ben fort, tan fort com pogués, quan, al deixar un moment el ronçal de l'euga pera agafar ab la má dreta la campana, va sentir que la terra li mancava a sota'ls peus... y, per més que'l rector li va allargar corrents la má pera aturarlo... la balançada del vell va ser més prompte... y... no hi va haver més remey... jayo, llanternó, campana, tot va anar de tomballons pendiç avall, no parant fins al fondo del torrent...
—¡Senyor del cel... assistíume!... —va cridar el jayo ab un udol llastimós, mentres mossen Llátzer descavalcava ab un salt pera córrer en auxili seu.
Mes, com arreu surava la més atapahida de las foscurias, el capellá no sabía per quín cantó baixar al pendiç —¿Ahont sou? —cridava ab l'angunia a
