El capellá respirava satisfet com aquell que comença a veure'l fi de las sevas ansias. A quatre passas de l'ermita venía'l Serrat ab el seu monyoch de casas vellas, y a quatre passas més enllá's trobava tot sol el casalot de Lladonell, ja ab un peu a l'altra galta de montanya, com si estés a punt de devallar al sot vehí. Mes, si per una banda se trobava esperonat el rector pel desitj de redimir, de salvar, per l'altra se sentía l'ánima encongida per la temença de no saber fer la pau ab els bosquerols...
Quan va passar per devant de l'hostalet, el cor li va fer un salt no més que de pensar que potser surtirían els de la casa y d'un moment a l'altre podían presentarse a devant seu la Rodassocas y els ermitans. Però res d'això va succehir. Arreu regnava la quietut més fonda, y de las oberturas de l'ermita no n'eixía ni una guspira de llum.
El capellá, alashoras, com tocat a l'acte per llunyana inspiració, va atu-
