anava, com si li volgués fugir del pit. Fins el jayo, capolat y tot com jeya sobre'l bast, aixecava'l cap, ple de desfici. Al arribar a l'era del Lladonell, el rector va deixar el ronçal de l'euga, y, com si tot d'una's determinés a fer el cor fort, va dirigirse resolut a trucar a la porta de la casa:
—¡Troch, troch!
Va passar una bona estona, y res... ningú va respondre. El capellá va tornarhi.
—¡Troch, troch!
Igual silenci qu'abans.
—¡Troch, troch! —va fer altre cop, ab més força, el capellá.
Allavors va semblar qu'a dins fessin remor. Després se varen sentir passos que s'acostavan fent cruixir el trespol. Al capdevall se va obrir una finestra y un home va treure'l cap
—¿Què voleu, tan dematí?
—Mos han enviat recado de venir a assistir a una avia qu'está a la mort.. —¿Hont vos han dit?
