missa matinal a Puiggraciós y missa major a la parroquia, pera anar a viaticar o a ajudar a bé morir a l'escampall de vehins entafurats per las selvatges clotadas.
Més mort que viu, varen portarlo al Figueró, ahont tenía uns parents, y desde allavors ensá la rectoría va quedar deserta, abandonada, com un munt de runas voltadas de soletat.
L'esglesia parroquial també havía de tancarse; mes, abans de posarshi 'l forrellat, se varen aplegar al peu de la porta 'ls vehins de més aprop, pera veure quí havía de guardar las claus. La veritat sigui dita, no hi havía pas ningú que tingués gran cobdicia de guardarlas. Las cosas del temple y de l'altar els feyan certa temença, als bosquerols... y això de poder entrar y surtir de l'esglesia, y d'encarregarse de tot lo de dins, els donava una mena de basarda. Desde 'ls més
