Aquesta pàgina ha estat validada.
Però veusaquí que, quan estava'l sacerdot en lo més esgarrifós del seu mal somni, va sentir tot d'una devallar tristament, desde'l cloquer de l'esglesia, las primeras campanadas qu'anunciavan la seva mort:
—¡Nanch... ninch... nooonch!... ¡Nonch... ninch... naaanch!...
—¡Ay, Senyor! —pensava'l capellá, aterrat. —¡Ay, Senyor, que tocan a morts per mi!
⁂
May com en aquells moments de suprema angunia havía sonat tan planyenta la veu de las campanas. ¡Ab quín condol més trist las feya plorar en Joseph, qu'arribava al fons de l'ánima! Era cada batallada com un gemech desolat, com un clam de misericordia que volgués arribar al cel desde aquesta vall de llágrimas.
—¡Pietat, Deu meu, pietat! —resava'l moridor entre sí mateix. —Ara baixará
