Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tor, tot volguent capir el gènit sorrut d'aquella gent.— L'eterna lluyta ab una terra mal agrahida, qu'ab prou feynas deu dar per' pa, els mata l'amor al pròxim y els fa pensar mal de tot... Però jo'ls amansiré, si Deu m'ajuda... jo'ls ablaniré,... —Y, recordantse del text sagrat, afegía: —Jo sembraré entre 'ls homes granas de dolçor.

 En això, la comitiva gayrebé havía arribat dalt del collet, y ja començavan a ovirarse las tapias negras de cà l'Uyá. Com home que sap las tasqueras del terrer, en Joseph se va endevantar uns quants passos pera entrar a la casa, y, ficantse al barri entre 'ls lladruchs dels gossos, cridava a la gent de dins:

 —¡Heu, la gent! ¡Deu hi sía! Me fa venir mossen Llátzer, el rector nou, pera que 'm dongueu las claus de la parroquia.

 Entretant el capellá esperonava un xich l'euga pera acabar de passar el coll. Però, abans... va dirigir la vista enrera, contemplant per últim cop aquella vall