«¡Quína damnació! ¡Quína damnació, bon Deu! —mormolava el capellá, lluytant ab las angunias del somni. —Però, jo, ¿què hi tinch que veure ab aquets fantasmas ensopits? Jo visch, jo penso, jo batego, jo estimo... Donchs ¿per què m'hi enterreu, a n'aquí, de viu en viu?» «A tu t'hi enterran per cástich, —li responían desde 'l fondo dels avenchs. —Tu, per vanitat d'home entès, vas volguer enlluhernar a la gent ab miracles de sabiduría. Tu volías resucitar un filosoph antich, un sabi d'altres sigles, de qui ja no's recordava ánima viventa. Tu, per vanitat, vas furgar la sepultura dels seus llibres, vas remenar la floridura de las planas, plenas de corchs y de pecats, y per vanitat vas dir que la veritat del món era allí dintre. Y, cada día més ensuperbit, vas volguer, d'un heretge, ferne un sant... Per això t'han donat pena de desterro als sots dels morts, amarats de tenebra y de tristesa. Per això 't tocará viure frech a frech ab els difunts que van caminant per las boscurias negras, ab
