Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/78

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 —Però jo no us demano pas hisenda ni cabals, Senyor bon Deu! —feya 'l rector, despacientantse. —Jo no més vos demano cor, esperit, braços que m'ajudin, cossos que's moguin, camas que caminin... Jo no us demano res més que voluntat, una mica de voluntat! Las obras de la pobre esglesia, las podem fer a terralló. Jo faré venir un mestre o dos de l'Ametlla, però vosaltres m'heu d'ajudar en aquesta obra santa d'aixecar el temple de Deu... Els quins teniu pinedas podeu dur cayrats pera las bastidas; els quins vos esteu vora del cingle podeu fer camins de pedra fins aquí; a la pujada de l'Uyá hi ha prou pedra de calç pera poderne fer unas quantas cuytas; de baix de la riera del molí 's pot pujar la sorra que fassi falla...

 Tothom restava mut, com si no entenguessin lo que'ls deyan.

 —¡Es dir que no voleu fer res per l'esglesia! —exclamava, indignat, el capellá. —¡Es dir que no voleu fer res per Deu!

 Ni una paraula. Tothom callat. El rec-