Aquesta pàgina ha estat validada.
Els bosquerols no esperavan altra cosa. Tots van anar girant cúa, l'un esquitllantse cap al Serrat, l'altre esmunyintse cap al Bosch Negre, cadascú buscant el cau, pera tornarshi a enterrar en vida.
Els quins anavan pel mateix camí, mormolavan en veu baixa:
—¡Quínas endergas, el rector!...
—¡Vès ab quínas orgas surt!
—Y aquells ulls que fa d'esperitat...
—¡Si sembla una mala cosa!
Altres somreyan ab ayres mofetas:
—Vès... fesli una esglesia nova! —deya en Pere Mestre, tot ranquejant.
—Sí... —responía l'avi Pugna, fent saccejar el goll. —Y a mí 'm cau la casa a troços...
—Y a mi tuta se m'aclufa... —afegía l'Aleix de las Tòfonas, mitj somrient per sota 'l nas.
