Bosch Negre, o de més enllá de Romaní, hi tenían una bella tirada, ¡com hi ha món! Hi havía pastor de Vallcárcara que feya una hora bona de camí pera deixarse caure a Puiggraciós... y encara molts anavan a donar la volta y feyan marrada a gratscient pera baixar a beure aygua a la font de las Gojas, de prop de la Rovira, qu'entre totas las fonts d'aquells sots, pobladas de misteris y llegendas, era la de més anomenada per la virtut que tenía... Tots els quins venían de la banda de l'Uyá no's descuydavan may d'aturarshi, y això... que la baixada al fons de l'avench, ahont brollava l'aygua, era entretinguda y fins perillosa pel qui no tenía 'l camí esversat. Mentres s'era a la rampa dels pollancres, encara, com aquell... però 'l relleix de la roca per ahont s'havía de passar després, era tant estret, estret, y tan relliscós per l'humitat, que calía arraparse ben bé a las brancas y matolls si un no volía estimbarse fins al fondo negre del abim. Però, com que l'aygua
