de las Gojas ja era cosa sabuda que duya bona sort a qui'n tastava y que goría de somnis dolents y que guardava de malestruguesas... recava, a la veritat, passar per allí y no baixar a beure un glop de l'aygua miraculosa, o may fos sinó mullarshi 'ls dits pera persignarse, quan no hi havía ningú, que ho pogués veure, per allí aprop.
Després d'això... semblava que se sentían més alleugerits, més aconsolats de cor; y, un cop eixits d'aquell forat de galipaus, més fondo y negre que l'ull d'un pou, s'enfilavan d'un salt per la drecera, y vinga trescar montanya amunt, fins a arribar al cim de l'ermita, desde ahont se descobrían, assoleyadas, las planurias del Vallès.
Aquell diumenge, a la tarda, havía pujat desde las fondaladas bon grapat de gent a Puiggraciós. Però l'espectacle somrisent de las xamosas planas que
