Romaní. Una altra vegada, per una torrentera qualsevol, se veya un home ajaçat per terra y envolicat ab una manta, que glapía y pantejava com si hagués de fer la derrera estremitut... y aixís que s'hi atansava algú que passés, preguntant: «Quí hi ha ací? ¡Eh, l'home! ¿Què teniu?», surtía de la manta en Carbassot fent cabriolas y enfilantse montanya amunt.
El porquerol de l'Ensulcida era tota la diversió, tota la comedia de que disposava, pera esbargirse, la gent dels sots de Montmany. Per això, quan va arribar a l'hostalet, li varen dir, com si l'anyoressin:
—Mos creyam que no vinrías, Carbassot.
—Es que la truja m'ha garrinat, y... so hagut d'anar a cercar la llevadora, —va respondre el porquer entremitj d'una ganyota estranya dels concurrents, que semblava que volguessin riure y no'n sabessin prou.
Y, boy avaros y coquins com eran per
