botzinant el bordegaç. —Oh... y aquells fills de meuca qu'han passat per qui... y ni menys s'han aturat pera dir: «¿Què vols, de la part de Deu?.» Vès qu'un día no us atrapi y anem a torna—jornals...
Y, tot d'una, com si li vingués una pensada sobtadament, va fer petar una riallada grassa, fresca, que va ressonar més enllá de la cinglera de Bertí.
—¡Dit y fet! ¡Sí, sí! —exclamava, rihent, el porquerol. —¡Bona treta! ¡Bona treta! Y, enfilantse de dret montanya amunt, igual que si res hagués passat, va arribar en quatre salts a Puiggraciós. Com l'hostalet ja era tancat, va trucar a la porta ab tota furia: ¡catrich, catruch! ¡catrich, catruch! «¿Què hi ha?», varen respondre de dins. «¡Que teniu foch a l'ermita!», va cridar el porquer, estrafent la veu. Mentre'ls ermitans sortían esverats, en Carbassot ja era a càn Coll: ¡catrich, catruch! ¡catrich, catruch! «¿Què hi ha?», també responían. «¡Que teniu foch a las golfas!» Y mentres eixían els de càn Coll, entre crits d'esglay y lla-
