va començar a sentirse un soroll de fullas somogudas a la bocana de l'abim. Era una fressa suau y desficiosa a l'hora, com la que faría 'l cos d'un home o d'una bestia bregant ab el fullam d'un herbey pera anar obrintse pas. Al capdevall, decantada per dos braços rebassuts, la broça de ginebrons y argelagas va badarse pera donar sortida a n'en Carbassot. Anava fet una llástima de magolat, d'espellifat, de brut.
—¡Si 'm torbo gota hi deixo la carcanada!... —anava mormolant el porquerol, mentre 's palpava las camas y l'esquena pera veure si li feyan gayre mal las macaduras.
Vist a la claror feble del cel estrellat, ab la roba trocejada com anava, ab la cara esgarrinxada com duya, ab els cabells que li queyan enllotats demunt del front, aquell xicot inflat y boterut semblava un monstre parit de las mateixas entranyas de l'avench. —¡Pesta que'm toch! Ab un xich més... ja tinch l'enterro pagat! —seguía
