Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/100

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
97
els habitants de la lluna

atentament una quexa relacionada ab el servey d'ordre públich.—

Ni la més lleugera sospita de rialla traía la formalitat d'en Pepis, que havía pres una actitut digna y còmicament respectuosa.

—¿Vols qu'anem a beure un glop y axis podrem parlar tranquilament?—va proposar el batlle, enternit per les bones maneres d'en Pepis.

—Com vulgui'l senyor batlle.

—Esperat, donchs, qu'iré a posarme'l gech, per ferte una mica de costat.

—¡Cà, homel El senyor batlle tant ho es ab gech com ab brusa. No s'ha de mirar el vestit.

—Ab axò tens rahó...

—¡Y sí, home!

—Vatja donchs, anèm.—

Y, tot orgullós de que'l vegessin anar en companyía del hereu Calau, el batlle va encarregar la parada al aprenent y va dirigirse ab en Pepis al Cafè del Recreo, qu'obría les seves portes a ulla banda del mercat. Però, al vèurel plè de gent, en Pepis va tenir una pensada:

—Veurà, senyor batlle, si m'ho permet, el convidaré jo... Aquí no