Vés al contingut

Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/101

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
98
joseph morató

hi estaríam be per tractar de lo que hem de tractar.

—Anèm allà hont vulguis; però, ab axò de convidar tu, no m'hi confronto... Y si'm vols fer un favor, no m'ho diguis més axò de senyor batlle... Dígam Xico y tràctam de vos, com sempre. Ja sé qu'ets demòcrata, y tu també sabs que jo'n soch.

—Es que jo no vinch a parlar a n'en Xico, sinó al senyor batlle.

—Be, tant li fa.

—De cap manera.

—¡Sí, home!

—¡Oh, cà!

—Donchs, tu mateix.—

Articulejant per aquest istil, s'havían apartat del Cafè del Recreo y enfilavan ja'l carrer hont tenían el domicili social els Habitants de la lluna, Y veusaquí que, sense adonarsen, la primera autoritat de Planells va trobarse a la poca estona assegut en una de les otomanes de la sala de juntes, al costat d'en Pepis y davant d'una tauleta de marbre.

—¿Què vol pendre?

—Lo que prenguis tu.

—¿Cervesa?

—Vínga cervesa.