Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/104

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
101
els habitants de la lluna

timents!—va cridar en Xico, retenintse les llàgrimes.

Y en Pepis, comprenent que ja'l tenía a punt d'admetlla, va comensar a pledejar la causa dels habitants en el sentit de que se'ls dispensés de permís pera dedicarse a les seves aficions filarmòniques.

—Veurà, senyor batlle, al cap d'avall els habitants fem grans serveys a la població... Anit mateix, si no haguéssim estat nosaltres, que vàrem acudir primer que ningú a apagar el foch de ca'n Verneda, tot Planells hauría cremat, per que allò era un infern. Feya horror de veure. Però nosaltres vàrem córrer a treure les bombes y, guiats per en Fresques, vàrem dominar el foch en mitj'hora escassa... Y lo mateix va succehir fa sis mesos ab el foch de ca'n l'errades, y lo mateix succehirà sempre. Per que, encara que'ns trobem engrescats en una serenata de compromís, si hi hà una necessitat a la vila, dexem els instruments al vocal de torn y correm com un sol home a donar auxili al que l'ha de menester Y axò no es pagat ab diners, senyor batlle... No cal més que fer una