mica de memoria per ferse càrrech del be qu'ha fet la organisació dels habitants... Un any enrera, cada nit hi havía robos... Donchs, gràcies a nosaltres, que al primer crit de lladres ens posavam en moviment, varen poderse axarpar els saquejadors de corrals y esbotzadors de pisos y, miri, oli en un llum: tots els delinqüents, un cop purgat el delicte, han desaparegut de Planells...
—Axò sí qu'es una rahó.
—¡Ja ho crech! ¡Vès si n'hi ha hagut may més cap de robo!... Y es que tots els lladres saben que hi hà qui vetlla, veliaquí.
—Oy, qu'es ben cert.
—Tan cert, que jo estich que, mentres els habitants subsistexin, podría suprimirse la vigilancia nocturna.
—Podé'sí, ¡veyas!
—Donchs, lo que cal, es que no se'ns posin trabes, fentnos demanar permisos que no poden servir per altra cosa que per entrebancar les nostres lícites expansions..... Nosaltres, cantant y fent gresca, no fem mal a ningú y fem be a la població
