del pensament; per que, de pensament, sí que s'hi havía donat, però d'obra no encara... Li feya por el quèdiràn,y donava temps al temps... ¿Quí sab? potser la Societat, mancada del valiós concurs d'en Fresques y d'en Terratrèmol, s'aniría morint per si sola, cayent en desús el reglament ò transformantse en Societat d'esbarjos lícits..... Potser també qualsevol día, els dissidents formarían un altre centre y aleshores ell se'n podría prevaldre y donar la excusa de que, sent industrial com era, no li convenía estar malament ab ningú...
Y axís passavan els díes, passavan les setmanes, passavan els mesos... Y'ls Habitants, be que de tomballons, anavan fent el seu camí... Y en Barrabola no gosava presentar la baxa.
Però, va arribar la Primavera y en Pepis va haver de marxar de Planells, pera anar a Barcelona a trobar metges que'l visuressin y seguessiu la ventatja a un mal crònich que'l comensava a minar per dins. Y lo que va passar va ser qu'en Pepis va estarhi una temporada a
