Barcelona, y'l Cedassayre y en Fidel moltes nits varen trobarse sols al domicili social, jugant pera matar l'aburriment.
—Ens han ben abandonat,—deya en Fidel.
—Y ¿no sabs per què? Donchs, per que, fóra tu, en Pepis y jo, no hi hà cap dels fundadors que sigui home!—afirmava'l Cedassayre.
—Ja ho pots dir, ja.
—Barrèja...
—Escàpsa...
—Trumfos copes.
—Home, ja que parlas de copes... ¿què't sembla si beguéssim un cop?
—Bevèmhi.
—A la teva salut.
—Té, còbra... ¡A la teva!—
En Fidel refusava'ls cèntims ab dignitat...
—Déxa estar, ¡home!...
—Vatja, donchs, grans mercès... A n'aquest preu, cómpta que seré parroquiá.—
Y reprenían el jòch... Y després d'una partida de bescambrilla, n'emprenían una de cau, y acabat el cau feyan la manilla de rector y vicari, y quan estavan tips de jugar a car-
