Vés al contingut

Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
14
joseph morató

—¡Nó!— va cridar en Terratrèmol ab un nou cop de crossa a terra seguit d'un de puny al cim de la taula. Y va afegir al mateix instant: —En Barrabola ha parlat com un llibre y jo estich que la proposició ha de quedar aprobada per aclamació.

—¡Sí!... ¡Sí!... ¡Sí!...—varen exclamar tots els socis a l'una.

—¡Molt be!

—¡Bona pensada!

—Donchs, ja està;—va afirmar per últim el President.

Y mentres en Terratrèmol abrassava a n'en Barrabola, va ressonar una ovació de la societat en pes y va redactarse en tota forma l'article, prenent com a basa del cambi d'hora d'anar a dormir, el de la funda del ros de la tropa: tant com fos blanca, tancarían a las tres, y tant com fos de xarol, a les cinch. Y'l que a l'hora convinguda no fes acte de presencia al mitx del passeig de la vila, hont el President donaría la veu d'anar cada hu a casa seva, sería obgecte d'una penyora de dèu rals les dues primeres vegades y de la expulsió a la tercera, fóra en els casos de