Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
15
els habitants de la lluna.

forsa major, tals com una malaltía ò una absencia justificada.

—¿Us està be, companys?—va preguntar el President, després de llegir en veu alta l'article qu'ell mateix havía redactat.

Tothom va dir que sí y's va axecar la sessió. Eran dos quarts de cinch del matí y les primeres clarors del día qu'entravan pels cinch balcons, ja comensavan a fer vergonya a la de les dues espelmes qu'espeternegavan en el tremolor de l'agonía.

Quan varen sortir al carrer, ja la vila comensava a desvetllarse. Les botigues s'obrían una a una y'l soroll de dues ò tres centrals que's dirigían a l'Estació, denotava qu'abans de poch arribaría'l primer tren de la banda de Fransa, plè en tal día de gent per ensopegarse a ser mercat.

—¿Quí sab si anessim a l'Estació?—va proposar un de la colla.

—¡Ja està dit!—va fer un altre.

Y tots a l'una se'n varen anar a veure'l pas del primer tren, que va entrar a les agulles al mateix instant en que, part d'allà de la vía, als confins de la plana que s'hi ageya, s'a-