Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
18
joseph morató

reteres s'esmunyían sotraquejant carretes y carros y tartanes, fentse obrir pas entre la munió de pagesos qu'anavan a peu. En la grisor de la plana les testes cobertes per les barretines vermelles semblavan gotes de sanch escorrentse per anar a raure a un mateix indret. Els remats de xays y les tocades de garrins se barrejavan ab la corrent, omplint el terme de bels y d'espinguets rondinayres. Devegades, de les bosses d'un carro, se n'axecavan els lladruchs d'un gos, als que semblavan respondre'ls plors d'un cabrit que duyan en un altre carro y que, separat de la seva mare pera ser dut a vendre, pregonava de un cap al altre de ruta'l seu anyorament desesperat. Altres cops, una pagesa axecava gros aldarull perseguint un porcell que se li havía escapat de la tocada, mentres que, més ensà ò més enllà, renillava la euga en que anava muntat un hereu fatxendós ò s'escometían amistosament els coneguts de diferent poble, ab els matexos crits que si's disputessin.

A la vila hi regnava gran moviment. Desde'ls carrers més amagats