fins al passeig pretenciós, gayrebé tan curt com ample, que venía a ser el rovell del ou, tot era un bellugueig seguit y una cridoria continuada. El foraster qu'en aquell entremitx hagués arribat per primer cop a la població, l'hauría presa per una d'aquelles ciutats petites, però actives y industrioses, que viuen una vida propia, aprofitant els elements de riquesa de que Deu les ha enrondades. Pera acabar d'arrodonir aquest efecte, cap a la banda de l'Estació, en alguns llensos de paret núa de les cases que s'hi axecavan, podían vèureshi pintats immensos anuncis, com els que's veuen a Barcelona en algunes construccions que sobrepujan a les dels seus costats. Però'l més gros d'aquells anuncis era'l d'un taller de pirotècnia, y'l que'l seguía en grandaria'l d'una fàbrica de carbòniques. Y si semblants anuncis eran els més grossos, dret hi tenían, per que pregonavan les dues industries més importants de la població, en la que no's veyan axecar altres xemeneyes que les del servey casolà y les dels forns de fleca.
