Era una vila morta la de Planells. El blat, qu'hi era dut a vendre pels pagesos dels encontorns, no s'hi aturava per no trobarhi medis de convertirse en farina. Y lo que passava ab el blat, passava ab lo demés. Ja hi eran pels voltants alguns molins, però s'acontentavan ab moldre'l gra que necessitava la rodalía y prou. Y les escasses industries que tenía la població, eran industries petites, que no escampavan els seus productes més enllà de la comarca. Més qu'altra cosa, era un punt de contractació la vila de Planells. Tot lo que no necessitava pera viure, ho enviava lluny, però ho enviava en estat natural, pera que altres ho transformessin. Llevat del artista en fochs artificials y'l fabricant de carbòniques, eran molt escassos els industrials que treyessin fòra'l terme part de llur producció. Y, ab tot, la vila tenía a trossos cert ayre modern, ab cases noves, mostrant al cap d'amunt estàtues de pedra artificial, com les d'algunes de Barcelona, ab un torin, com el de Barcelona, però més petit y de fusta, ab carrers a dret fil, com els de la part nova de
