Era oberta als quatre vents la vila:—oberta y plana y pintoresca.
Ara mateix bullía d'activitat, plena tota de gent de la comarca que s'hi bellugava cridanera d'assí d'allà, omplintho tot de colors vius y de cridoria. Vilatans y pagesos, tractants de bestiar y hostalers, botiguers y fadrines dels pobles vehins, fraternisavan democràticament, aturantse'ls uns als altres ab paraules de simpatía, com si tots ells fossin amichs de temps que's retrobessin després d'anys de no haverse vist.
Y era que Planells, pera tota la comarca, venía a ser la veritable casa payral, en la que's trobava un cop cada setmana tota la famílía en pes. Per axò, de tracte ò de vista, no hi havía pagès que no fos conegut dels petits comerciants de la vila, que'ls cridavan desde'l pas de les portes ò desde'l peu de les parades, oferíntelshi ab la rialla als llavis les mercaderíes en venda.
—Hereu ¿no us falta pas una faxa?
—Pubilla, míra quíns mocadors de filoxa...
—No voleu pas una brusa, padrí?...—
