Aquesta pàgina ha estat revisada.
27
els habitants de la lluna.
va passejar la mirada al seu entorn, y va quedarse com entontit, mentres la seva dòna—una dòna petita y seca, però nerviosa y forsuda—el feya axecar d'una ferma estrebada y el conduía a empentes cap al salt de cà que comunicava ab la escaleta.
Ell se dexava dur, se dexava esquerdissar, se dexava pegar, y només anava repetint per vía d'escusa:—
Podé'sí que m'hauré adormit, ¡vatúa l'hereu!—
