Aquesta pàgina ha estat revisada.
III
Dels Planellenchs, de llur tarannar y de la germanor que'ls unia en certs casos y determinades coses.
¡Si n'era d'ensopida la vila de Planells els díes que no ho eran de mercat! La quietut hi regnava en tanta de manera, que'l soroll de les centrals, al anar y venir de l'Estació a les hores de tren, afogava tots els altres brugits, fent retrunyir la població de cap a cap... Y era estranya aquella quietut en una vila tan clara y de posat tan alegre com Planells... Semblava una quietut postissa, que no s'adeya gens ni gota ab el tarannar expansiu y obert dels
