sense esma de moures, corpresa per un extrany encegament que feya aturar mans y llavis... Ni un aplaudiment, ni una aclamació.
—¡Republicans!—va repetir la veu:—nosaltres, els carlins, ne som contraris d'axò del petroli... El petroli té en la historia un significat revolucionari que'ns priva d'usarlo...—
Mentres parlava l'orador, s'iniciava entre'ls republicans un moviment d'impaciencia, però l'orador, sense perdre la serenitat, seguía'l seu parlament:
—Sí, republicans, l'historia del petroli, ens ne priva l'us a nosaltres; emprò també us haig de dir una cosa, y es que l'aygua-ràs ja no té la mala fama del petroli. Donchs, nosaltres, usarèm l'aygua-ràs!—
Podeu comptar quína ovació va venir derrera d'aquestes paraules... Semblava que'l local s'enfonzés... Els capitostos dels dos partits varen abrassarse... Un perfum de germanor y solidaritat va surar arreu. Si una veu hagués indicat la conveniencia d'anàrsen, en sortint, a cremar les barraques dels consums,
