Vés al contingut

Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
54
joseph morató

vía en Pepis y trobarla closa com si encara fos bella nit, va sentir mandra d'axecar el bras pera empunyar el picador.

«Va, prou que li esplicaré a la nit el plan» va acabar per dirse.

Y va recular ab l'intent d'anar a la botiga y pujar després al obrador, quel tenía a dalt del terrat, pera aprofitar treballant l'hora y mitja que mancava pera ser la una. La llàstima era que pel camí va haver de passar devant del Cafè del Sol, hont hi havía en Fresques, que'l va convidar a fer la titlla. Y ell va acceptar... ¡No podía pas desayrarlo a un company com en Fresques!... Axò sí, fer la titlla y anarsen... Era cosa de fer feyna aquell día... Però, tot enrahonant, en Fresques va proposarli un partit de caramboles. Y també va haver d'acceptar. Després del convit, no podía pas dir que nó... Y va fer el partit y va perdre, rebentne una gran alegría.

«Els que al jòch tenen desgracia, en l'amor tenen sòrt» va exclamar.

Y, com que ja era més de la una, va anarsen cap al hostal hont menjava d'ensà qu'era separat de la dòna.