Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
VI

Un qu'anyora la dòna, un que se'n vol separar, rahons que n'esdevenen y triomf final del companyerisme.


Mentres esperavan als companys, en Barrabola y en Pepis enrahonavan, mitx ageguts en una de les otomanes de la sala de festes, que'ls díes ordinaris servía de cafè.

—Te dich qu'axís no hi puch viure... Crèume, Pepis, anyoro a la dòna.

—Y ¿no te'n donas pena de confessarho?

—Una mica sí, però tu ets el meu millor company y pots saberles totes les meves coses.